Vàrem iniciar la ruta el dissabte 19 d’abril trobant-nos a les 10 del matí, els que sortíem des de Barcelona, a l’Àrea de Servei “Porta de Barcelona” a l’AP2 per agafar direcció Zaragoza.

 

Teníem el restaurant per dinar a Borja, i allí es varen reunir amb nosaltres 3 Porsche més, un d’ells de València. En “Los Jardines del Plaza” ens havien muntat una taula en un saló exclusiu per a nosaltres i després d’un bon  dinar i sobretaula, vàrem emprendre la marxa per la N122 fins a Soria, on, abans d’anar al Parador on ens anàvem a allotjar, vàrem fer una parada en el claustre de San Juan de Duero, una meravella del romànic del s.XIII, ja no sols del país, sinó de tot Occident.

 

 

Sortint d’allí, ens vàrem dirigir al Parador (té unes magnífiques vistes sobre la ciutat) per trobar-nos amb un soci que venia de Madrid i un altre de Gijón i disposar-nos per l’allotjament.

 

 

Abans del sopar, un grup, vàrem fer un passeig per la població de la que es varen enamorar els poetes Bécquer, Machado i Gerardo Diego entre d’altres. Vàrem visitar l’església de Santo Domingo, Concatedral de San Pedro, Palacio de los Condes de Gomara i vàrem passejar per uns quants carrers.

 

 

Vàrem sopar en el Parador i l’endemà al matí, amb un fred hivernal, però amb un sol esplèndid, després d’un bon esmorzar, vàrem agafar els Porsche per anar cap el Cañon del Rio Lobos per unes carreteres i uns paisatges preciosos. Vàrem fer una parada i moltes fotos en el mirador, per després baixar al riu, estacionar els vehicles en un àrea reservada i fer una breu caminada fins arribar a l’ermita de San Bartolomé, bonic paratge on la natura s’integra amb l’obra humana ressaltant la bellesa d’ambdues, lloc que va ser ideal per al retir místic dels templaris.

 

 

 

Vàrem retornar als cotxes i d’allí a San Esteban de Gormaz, per dinar en el “Convento de San Esteban”, on ens tenien reservat un saló de banquets per a guardar els cotxes. El dinar va ser exquisit, la sobretaula també i d’allà ens vàrem dirigir cap el Burgo de Osma per a visitar la catedral i recórrer el carrer porxat. Sortint d’allà vàrem anar cap a l’ermita de San Baudel de Berlanga, on ja ens estaven esperant per a visitar l’ermita mossàrab, de nau única, construïda en el s.XI que ens va deixar a tots meravellats.

 

 

 

La ruta por aquestes carreteres secundaries va ser deliciosa, tenint ocasió de gaudir de la vista del paisatge i dels pobles que anàvem creuant fins a arribar a Sigüenza i allotjar-nos en el Parador. Ens tenien reservat el pati d’armes para aparcar els Porsche. Vàrem arribar gairebé amb el temps just per anar s sopar al restaurant “Calle Mayor”, gaudint, com sempre, d’un deliciós sopar, companyia i sobretaula.

 

 

Es va aixecar el diumenge, també molt fred però amb un sol preciós i tot i que algun dels socis ja havia de marxar cap a casa, els demés ens vàrem apropar a la catedral de Santa María de Sigüenza per visitar la tomba del Doncel, la sagristia i el claustre, catedral que es va començar a construir en el s.XII tot i que es va allargar fins el s.XV.

 

 

Sortint d’allà, vàrem anar per unes carreteres comarcals, gaudint dels revolts i del paisatge, fins a arribar a Medinaceli, que el seu casc històric està declarat “ben d’interès cultural”. Vàrem veure el seu arc romà, únic de tres arcades que es conserva a España, el castell, la Colegiata de Nª Señora de la Asunción que venera al Crist de Medinaceli i vàrem passejar pels carrers fins a arribar a la plaça Mayor entrant en el Palacio Ducal, renaixentista, que va ser la Casa dels Medinaceli. Per acabar la visita a la població i als magnífics tres dies de ruta, ens vàrem apropar al convent de Santa Isabel de las clarisses i ens vàrem acomiadar per tornar cadascú al seu lloc d’origen.

 

 

Una part del grup, de camí a Barcelona, teníem reserva en el restaurant Rausan, a la sortida de Zaragoza, on, com altres vegades, ens varen atendre magníficament, tant a nosaltres com als nostres Porsche que tenien un reservat exclusiu. Així vàrem posar punt i final a la nostra excursió.