El passat dia 17 de novembre, ens vàrem trobar a la Porta de Barcelona per a un ràpid esmorzar i de ruta cap a Collbató per estar a la barrera de “Les Coves de Salnitre” a l’hora d’obrir a fi de tenir els nostres Porsche ben aparcats al peu de la llarga escala de 240 graons que ens va portar a l’entrada d’aquesta impressionant cova, desconeguda per la majoria dels assistents.

Breu projecció per a conèixer els punts principals de la cova i inici de l’itinerari pel seu interior des de la denominada Catedral pels seus 80 m d’alçada, per 40 d’ample fins a baixar per una tortuosa, però segura escala fins al fons visitable, contemplant les meravelles que la natura ha anat fent durant segles amb agua i calç. Les interessants explicacions del guia ens varen fer comprendre aquesta obra fruit del temps i del respecte (o el temor) amb el que l’home ha tractat aquest sorprenent espai i a la vegada l’ha viscut.

Tornada a la superfície, descens de l’escalinata i a gaudir dels nostres cotxes en el nostre camí a La Tossa de Montbui on vàrem arribar després de penetrar en el mar de boira que envoltava el paisatge i emergint de nou al pujar a aquesta preciosa església pre-romànica, que durant més de 12 segles ha estat vigia de la plana d’Igualada. La seva meravellosa planta de tres naus, tot i les seves reduïdes dimensions, el petit creuer, la seva pica baptismal, varen ser degudament admirats. Enfront de l’església s’aixeca el castell, ja restaurat i amb un petit museu de l’agricultura de la zona en el seu interior.

Retorn a la ruta principal, camí de La Llacuna i seguint la tortuosa carretera cap a Sant Martí Sarroca amb desenes de revolts per a gaudir dels nostres 356, recordant antigues excursions por paratges semblants i així fins a arribar al nostre objectiu: El restaurant “Masia Aran” on vàrem degustar un excel•lent menú acompanyat de bona beguda.

Abans d’emprendre la tornada, vàrem comentar la propera trobada al sopar de Nadal en la que coneixerem el sorprenent Calendari 2013 i les activitats previstes que no deixaran de sorprendre’ns, igual que la sortida d’avui.

Andreu Casas
President,