Tal i com estava previst ens trobàrem a l’Àrea del Montseny, repartint els rutòmetres i comentant el camí a seguir, ens vàrem dirigir ràpidament cap a França, i pel millor camí, cap a Vernet-les-Bains per trobar el nostre ben situat hotel, amb una espai reservat pels nostres cotxes, cosa com sabeu,  molt important per a nosaltres. Distribuir habitacions, trobada per sopar, passejada de nit, comentari sobre l’endemà i a dormir.

El dissabte sortida ràpida cap a l’aparcament al peu de la muntanya, per agafar els “jeeps” a fi de pujar còmodament al Monestir de Sant Martí del Canigó, per una ruta de muntanya penjada sobre els espadats del Canigó, veient el Jeep següent penjat sota nostre. Abans d’iniciar la visita, vàrem pujar fins a l’espectacular mirador per admirar el santuari des de les alçades.

Visita detallada del claustre, cripta i església, amb comentaris sobre els segles d’existència del Monestir i el seu esplendor i caiguda, fins a  arribar al dia d’avui. Comiat amb el toc de les campanes cridant a oficis als monjos i nosaltres cap avall amb els jeeps fins a retrobar els nostres Porsche i per una ruta de muntanya, cap a Prades, parant-nos abans davant del preciós Monestir de Cuxa i en arribar, cap al restaurant  “Le Galie” on ens varen oferir un excel·lent i ¡ modern dinar.

Retorn a Cuxa per visitar el Monestir, començant pel claustre, del qual gairebé la meitat està a “The Cloisters”, a Nova York, i seguint per l’església on es poden veure els elegants arcs visigòtics, la seva evolució a romànics i els acabaments a gòtics. Després, la cripta rodona amb pilar central i cap a l’exterior per admirar la elegància del seu campanar romànic. Una visita confortable, tenint a més, al fons, les muntanyes nevades.

Retorn a Prades i cap a Villefranche de Conflent on visitàrem la ciutat emmurallada i retorn cap al nostre hotel a Vernet, on, qui mes qui menys, va aprofitar per descobrir tot l’entorn del poble amb la seva església a dalt de tot.

El diumenge, retorn a Prades i camí cap a la “ruta dels colls” per pujar al monestir de Serrabona a visitar el Priorat del mateix nom, joia de l’art romànic, amb un preciós templet al centre de la nau de l’església, que ens va agradar moltíssim amb els seus baixos relleus en marbre rosa i la seva galeria/claustre.

Vàrem seguir cap a Amelie i després a Ceret, per incorporar-nos a l’autopista que ens portaria cap al nostre esperat dinar al Motel Empordà com a cloenda de la nostra sortida d’hivern, on el nostre benvolgut Sr. Subirós ens va atendre sensacional, com sempre.

Retorn a casa i fins la propera.

Andreu Casas

President