Quan dos dies després d’acabada la marató, telefonen dos dels amics participants per compartir la satisfacció que en tots nosaltres ha deixat, toca reflexionar una mica sobre el que ha estat.

A molts de nosaltres, “benzinòmans” acabats, ens agraden més les carreteres que el circuit i compartir-la amb els amics reforça el sol plaer de rodar travessant els magnífics paisatges de la nostra terra. Des de temps d’Euclides estem d’acord en que la línia recta és la distància més curta entre dos punts, però en termes d’amants de les carreteres i paisatges, també és la més avorrida, sobre tot si els paisatges són els habituals.

L’itinerari de la marató d’aquest any, ha estat perfectament triat i treballat, i es pot qualificar com a impecable, gràcies a l’Ignasi, tant per les carreteres pròpiament dites com per la variació dels escenaris que travessaven, des de valls obertes, fins a les gorges estretes vorejant els rius, passant collades per damunt de la boira, on encara es podien veure clapes de neu; des del verd rabiós dels prats de les cotes més altes, fins a les tonalitats més torrades dels prats a les cotes més baixes, on sembla que la primavera comença a donar pas a l’estiu…

Dir a més que la “meteo” ha estat deliciosa i que després de 868 km, dissabte a quarts de tres de la tarda, després de retallar una mica l’itinerari, vàrem acabar amb un dinar en una terrassa vora la mar amb un deliciós arròs de cabra marina.

¿Qui s’apunta a la propera?

Jordi Franco

Soci nº 97