Cap a les 9.30h del matí del divendres, ens vàrem  trobar en el àrea de servei de Montblanc a l’autopista AP-2. Després d’un breu esmorzar, ens vàrem encaminar plegats a l’inici d’un cap de setmana inoblidable.

 

 

Com que els vehicles i el personal necessitem repostar, ho vàrem fer en la bonica  ciutat d’Olite, capital del vi. Aparcats els Porsche davant de l’ajuntament, vàrem anar a gaudir d’un molt bon àpat en el parador de turisme, situat en part en el Palau-Castell. Posteriorment i sota la pluja, vàrem fer una breu visita pel conjunt històric de la ciutat, església de Santa María la Real, Palau nou i vell, inclús la pujada a la “Torre del Homenaje” amb els seus 134 esglaons, des d’on es gaudeix d’una meravellosa vista.

 

 

Després d’enriquir estómacs i coneixements, vàrem continuar ruta fins a Donostia, per allotjar-nos en un molt agradable i confortable hotel, situat molt a prop de la platja d’Ondarreta, al costat de la famosa platja de la Concha. Després d’acomodar-nos breument a l’hotel, la majoria va decidir donar una volta per gaudir de las vistes de la meravellosa badia de la Concha, de camí al restaurant Urepel, en el que sopàvem, situat al llit del riu Urumea, des d’on podíem veure el Palau de Congressos i l’Auditori Kursaal. Després de gaudir d’un superlatiu sopar, vàrem tornar a l’hotel, el nostre lloc de descans, de nou gaudint de camí pel Paseo de la Concha.

 

 

Pel dissabte, ens havien preparat un itinerari d’allò més interessant. Sortíem a les 9.30h de l’hotel, per a dirigir-nos a Getaria, on vàrem poder gaudir d’un passeig pel poble pescador, després d’un erm intent per a visitar el museu Balenciaga. Amb la bossa plena de compra de productes típics com anxoves o txacolí, vàrem deixar el port, per anar cap a Deba, per una fantàstica carretera de costa, que ens portaria a Mendaro, on anàvem a visitar Chocolates Mendaro. Tot i que a partir d’aquest punt la pluja ens va acompanyar de forma persistent i inclús va ploure a bots i barrals en algun moment,  vàrem poder gaudir d’una visita guiada i veure com es converteix el cacau en una rajola, podent inclús realitzar una degustació de la xocolata acabada de fabricar. Como era de preveure, la majoria vàrem sortir de la botiga carregats de xocolata. Amb les anxoves, el txacolí i xocolata, vàrem continuar la ruta, per anar al Santuari de Nuestra Señora de Arantzazu, on teníem previst un magnífic dinar en el restaurant Zelai Zabal, situat molt a prop del santuari.

 

 

Havíem omplert l’estómac, però encara havíem d’omplir l’esperit i això ho anàvem a fer al santuari, on ens estaven esperant per a una visita guiada per les seves dependències. Després d’un recorregut per varies sales i passadissos plens de fotografies i amb les explicacions del nostre guia, finalment vàrem arribar a la basílica, on tots vàrem quedar meravellats per la seva bellesa, basada alhora en la simplicitat. Potser, com deia el nostre guia, era fruit de les energies positives que emanen del lloc. Després d’uns quants esglaons, vàrem poder visitar la imatge de Nuestra Señora de Arantzazu, que marcaria el final de la visita al santuari, tornant cap a l’Hotel, per a un breu descans abans del sopar. La majoria varen fer el camí de tornada per vies principals, tot i que alguns, vàrem preferir tirar de mapa, per improvisar una ruta, que amb pluja inclosa, va resultar ser espectacular.

 

 

Com que no podia ser d’una altra forma, vàrem fer el sopar a la sidreria Saizar, a la que hi vàrem anar en taxis, ja que no era aconsellable d’agafar el cotxe després. Allí,  a més de dinar de forma molt abundant a base de bacallà, truita de bacallà i el famós “chuletón”, vàrem poder gaudir de la sidra de les diferents botes que tenen. La tornada a l’hotel, un altre cop en taxi.

 

Pel diumenge, els plans eren més relaxats, ja que teníem el matí lliure per a visitar la meravellosa ciutat que és San Sebastián, per a reunir-nos de nou a l’hotel i recollir els Porsche i l’equipatge, ja que el cap de setmana arribava al final.

 

No obstant això,  encara ens quedava l’última cosa a fer, que era un dinar en el prestigiós restaurant Alameda, situat a la bellíssima població d’Hondarribia o Fuenterrabía, on a més, vàrem poder gaudir d’uns passejada pel casc històric  i el barri de la Marina. Inclús alguns es varen atrevir a unir-se a un grup de gent que entonava càntics tradicionals en un acte festiu que es celebrava.

 

Després de dinar, cadascú va emprendre la marxa cap el lloc d’origen, en espera de la propera sortida. Donar les gràcies a l’Óscar Muguruza por l’elecció dels llocs i rutes, i com sempre a l’Anna Casas, per la fantàstica coordinació i gestió de les sortides des de la secretaria del Club.

 

Isidre Ricart

Soci nº 83